1989 - 2009 Acadèmia Marshall
L'any 1989 mor sobtadament Mercè Roldós, que en aquell moment era Sots-directora de l'Acadèmia Marshall. Alícia de Larrocha decideix aleshores deixar la Direcció en funcions (Sots-Direcció) de l'Acadèmia en mans de Carlota Garriga, qui a més va poder comptar amb l'ajut d'altres professores de l'Acadèmia com Maria Vilardell (pianista, néta del Tenor Viñes), Maria Teresa Monteys (primera alumna d'Alícia de Larrocha) i Montserrat Santacana (alumna també d'Alícia de Larrocha, es va encarregar de l'àrea de Llenguatge Musical i Harmonia).
Nascuda a Amberes, filla de pare català i mare belga, és considerada hereva i continuadora de la tradició pianística Granados-Marshall, tradició que es dedica a difondre en la seva vessant com a pedagoga.
Va entrar a l'Acadèmia a l'edat de 7 anys i va ser en primer lloc deixebla de Frank Marshall i, més tard, d'Alícia de Larrocha. També va estudiar amb Xavier Montsalvatge l'assignatura de composició, quan aquest impartia classes a l’Acadèmia Marshall.
Com a intèrpret, Carlota Garriga va destacar de seguida com a alumna i des de molt petita va actuar en públic demostrant les seves aptituds musicals tant en el terreny de la composició com de la interpretació. Sota la influència i el mestratge de Frank Marshall i Alícia de Larrocha es va distingir molt aviat en l’execució de música espanyola, raó per la qual va realitzar nombrosos recitals a Espanya i l’estranger, sempre obtenint un gran èxit de públic i crítica.
D'entre els seus nombrosos concerts, tant com a solista com actuant amb orquestres de renom internacional, cal destacar especialment la gira de concerts per Europa i el Japó que va realitzar amb el director Igor Markevitch. Al seu costat, Carlota Garriga va compartir llargues gires arreu del món i vivències diàries fins l’últim moment, a l’any 1983, en que el mestre Markevitch va morir sobtadament.
També des de molt jove va destacar en la seva faceta com a compositora, creant una música espontània, íntima, quasi instintiva i que, en paraules del seu mestre Xavier Montsalvatge, "posseeix inquietud harmònica i gràcia, i és molt mediterrània, vital i positiva". La seva obra està formada per un ballet (Kermesse), diferents peces i composicions per música de cambra (com la Elegia, els Reflejos ibicencos o el Divertimento i altres) i també per obres per a piano, com la Sonatina, les Miniatures -dedicades als seus vuit nets- o les Improvisaciones en silencio entre moltes altres.
Però més enllà d'aquesta doble vessant com a intèrpret i compositora, és en la faceta pedagògica on l'empremta de Carlota Garriga és clau en la història actual de l’Acadèmia Marshall, impartint classes per alumnes de nivell avançat ininterrompudament des de la dècada dels vuitanta, i també supervisant, aconsellant i guiant al professorat perquè la tradició pedagògica de l'Acadèmia Marshall (el "so Marshall") es transmeti a les futures generacions.
Sota l'empenta de Carlota Garriga, l'Acadèmia amplia el seu professorat amb antigues deixebles com Pepé García, Toya Torent, Pilar Pons, Mireia Millet, Carme Agustí, Montse Casabó, Isabel Bermúdez o Mª Àfrica Aguilera. Fora de l'àmbit estrictament pianístic s'ofereixen també classes de cant impartides per Montserrat Aparici, mezzosoprano catalana alumna de Conxita Badia, que va debutar al Liceu l'any 1961. També trobem classes de cambra amb Ala Voronkova, de violoncel amb Josep Bassal o de violí amb Xavier Turull. El Dr. Luis Ortiz ofereix regularment conferències sobre algun compositor.
Són anys en els que es succeeixen audicions d'alumnes a les que assisteixen els professors, i són anys en els que cada mes de maig els alumnes presenten davant del públic els avenços del curs. Sota la Sotsdirecció de Carlota Garriga, es converteix gairebé en una tradició que el Concert de Nadal sigui a càrrec de professors i alumnes de nivell avançat, que interpreten peces a dos pianos o a 4 mans.
Es dinamitza la vida cultural de l'Acadèmia amb concerts i homenatges a músics. Només per a citar-ne algun: l'homenatge a Rosa Sabater, l'homenatge a Conxita Badia -presentat per un entranyable Josep Mª Ainaud de Lasarte- o el Curs / Concurs Frederic Mompou en el centenari del seu naixement. Es fan també divertides i emotives festes en motiu d'algun aniversari, com el de l'Alícia de Larrocha o el de Xavier Montsalvatge, diversos monogràfics i concerts sobre Granados i Marshall, i fins i tot es fa un homenatge al deixeble (amb qui ja uneix una veritable relació d'amistat i afecte) que més anys porta a l'Acadèmia: Jose Ramon Ricart, alumne de Virtuosisme que havia fet els seus estudis amb Marshall, i que recordava "com el mestre 'teclejava' els dits en les meves espatlles perquè jo notés els accents i els ritmes de les melodies".
En aquest període s'organitzen nombroses classes magistrals en les que participen com alumnes actius els deixebles dels cursos més avançats i la resta d'alumnes assisteixen com alumnes oients. Algunes d'aquestes classes magistrals es repeteixen cada cert temps. És el cas de les classes sobre la música de Frederic Mompou que imparteix periòdicament seva vídua, la pianista Carmen Bravo. També tenen caràcter anual les Classes Magistrals de Interpretació i Anàlisi Musical de Narcís Bonet, alumne de Nadia Boulanger i Director de l'École Normale de París.
Altres cops, aprofitant un viatge, o simplement acceptant la invitació de l'Acadèmia, músics de renom internacional imparteixen Master-classes que quedaran en la memòria de l'escola llarg temps. D'entre les moltes que es van fer, destaquen per l'empremta que van deixar les classes magistrals de violí de Ruggiero Ricci, o les de Nikita Magaloff, que va escoltar a una joveníssima Alba Ventura, actual Directora de l'Acadèmia.
Paral·lelament a tota aquesta activitat, i amb la vista ja posada en el Centenari de la fundació de l'escola que es prepara ja de cara l'any 2001, l'Acadèmia desenvolupa un programa propi a mode de Màster de Interpretació de Música Espanyola per a piano.
Està dirigit a alumnes de nivell Superior, que han de preparar un extens programa (dissenyat per Alicia de Larrocha) amb les obres més emblemàtiques del pianisme espanyol, com les Goyescas d'Enric Granados o la Iberia de Isaac Albéniz, junt amb peces de Padre Soler, Rodrigo, Falla, Mompou o Montsalvatge entre altres. Els alumnes assisteixen a Masterclasses amb Alícia de Larrocha després d'haver treballat en profunditat les obres a les classes de Carlota Garriga, Maria Vilardell, Maria Teresa Monteys o Montserrat Santacana.
Venen alumnes de tota Espanya, d'Europa, del Japó o d'Amèrica, com el pianista nord-americà Mac McClure, que es quedarà a viure durant dècades a Catalunya, en les que enregistrarà nombrosos discs del diferents compositors catalans (Montsalvatge, Mompou, Granados, Joan Comellas, Carlota Garriga o Consol Colomer).
Entre els alumnes que estudiaran aquesta especialització en Música Espanyola, trobem els noms de diferents pianistes que avui dia formen part de la primera fila d'intèrprets de música pianística espanyola. Un d'ells és Luis Fernando Pérez, que anys després impartirà classes magistrals a l'Acadèmia de tot el que va aprendre amb Carlota Garriga i Alícia de Larrocha. Altres dos noms d'alumnes d'aquestes classes magistrals són els de Marta Zabaleta i Alba Ventura, que estaven destinades a succeir Alícia de Larrocha en la tasca de la Direcció Artística de l'Acadèmia Marshall. Tots tres en rebut la Medalla Albéniz per les seves interpretacions de la suite Iberia.
El canvi de Segle es troba amb una Acadèmia plena de projectes i amb molta feina per endavant. La preparació de tots els actes del Centenari conviuen amb el dia a dia d'una Acadèmia que s'ha actualitzat i s'ha convertit en una Escola de Música Autoritzada pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. A la Secretaria de l'acadèmia Alícia Torra, Clàudia Calvó i Cintia Matamoros s'encarreguen dels aspectes administratius i organitzen els horaris dels alumnes que s'han incrementat en nombre notablement.
Són temps de rodatges també. A més de diferents entrevistes per premsa i televisió, es prepara un documental sobre Granados i les aules es converteixen sovint en un plató improvisat. Abans de l'estrena per televisió, a la Sala de l'Acadèmia es reuneixen un bon nombre de professors i amics per veure el resultat del documental Granados, el color de la música.
L'any 2009 es reforma la Sala per reinaugurar-la amb el nom de Sala Alícia de Larrocha, per a commemorar els 50 anys de la pianista com a directora de l'Acadèmia Marshall. Malauradament no la veurà acabada per pocs mesos i la inauguració es converteix en un sentit homenatge. L'acte és presentat pel periodista Joan Vives i Alba Ventura ofereix un preciós recital en record de l'estimada pianista.
1901 - 2001
EL CENTENARI
