1920 - 1959 Acadèmia Marshall
Frank Marshall va néixer l'any 1883 a Mataró, ciutat on va rebre la seva primera formació musical. Atret per la personalitat d'Enric Granados, va ser el seu alumne per fer els estudis de perfeccionament pianístic primer com a alumne particular i després ingressant a l'Acadèmia que el compositor va fundar. Amb tan sols disset anys va obtenir el títol de professor a l'acadèmia i en poc temps va ser l'ajudant a les classes de Granados, fent substitucions i supervisant alguns dels alumnes. El 1907 va guanyar el Premi Ortiz & Cussó del Concurs Sobrequés i Reig amb la seva obra Suite Catalonia, el jurat del qual estava presidit per Enric Granados. Als vint-i-quatre anys, és nomenat sots-director d'estudis de piano a l'acadèmia. Per a Granados, Marshall va ser un assistent indispensable, i paral·lelament la carrera concertística de Marshall va anar augmentant any rere any. La mort de Granados va ser un cop molt fort per a tothom, però sobretot per als seus deixebles i per al futur de l'Acadèmia. Tot el professorat de l'Acadèmia així com músics amics de Granados, van animar Frank Marshall a continuar l'acadèmia i mantenir viva la memòria de Granados. L'activitat concertística de Marshall va anar minvant per poder assumir la responsabilitat de fer-se càrrec de l'Acadèmia Granados, prioritzant d'aquesta manera la seva tasca pedagògica.
L'any 1920 l'Acadèmia Granados canvia el nom i passa a dir-se Acadèmia Marshall. La marxa de Eduardo Granados (fill gran d'Enric Granados) a Madrid l'any anterior havia significat la pèrdua de la representació de la família Granados dins l'Acadèmia i, per evitar conflictes amb el Consell familiar que vetllava pels interessos dels fills menors d'edat de Granados, l'any següent Frank Marshall va canviar el nom a l'escola posant el seu, a l'hora que n'esdevenia l'únic propietari i responsable. Es va obrir una nova etapa en la que, comptant amb un il·lustre cos de mestres i amb la col·laboració d'antics deixebles, Marshall va mantenir el prestigi de l'Acadèmia.
Entre el 1926 i el 1927, Marshall va participar en els Festivals Falla que es van organitzar a Barcelona interpretant la part solista de l'obra Noches en los jardines de España, que també va tocar en una gira per Sevilla i Cadis dirigit pel mateix Manuel de Falla. El 1932 va ser convidat a formar part del jurat del Concurs Internacional de Piano de Viena, i el 1937, del Concurs Internacional Frederic Chopin, al costat de Henry Wieniawksy, Clemens Krauss, Wilhem Kempff i Alfred Cortot. Paral·lelament a la seva tasca pedagògica, va ser president delegat a Barcelona de l'Associació de Cultura Musical, que va portar al Palau de la Música Catalana de Barcelona una de les temporades de concerts més destacades amb intèrprets com Claudio Arrau, Arthur Rubinstein, Wanda Landowska, Sergei Rachmaninoff, Yasha Heifetz, entre molts d'altres. Marshall va ser el President delegat de l'Associació durant més de 25 anys. Per això, durant el període de la direcció de Frank Marshall, hi ha molts documents que vinculen la figura d’aquest mestre amb nombroses personalitats del món musical i cultural del nostre país i de l’estranger, convertint l'Acadèmia Marshall en un centre pianístic de referència nacional i internacional. Correspondència amb Manuel de Falla, Joaquín Turina, Emil von Sauer, Rodrigo, Casals, Millet, Rubinstein, Mompou, Cortot, així ho acredita.
TERESA CABARRÚS DE MARSHALL
Marshall es va casar l'any 1917 amb Teresa Cabarrús. Filla de diplomàtics francesos, pintora, poetessa i rebesnéta de Teresa Cabarrús de Tallien, una aristòcrata casada amb un revolucionari francès, coneguda com a Madame Thermidor.
El matrimoni no va tenir fills, però la constant presència de nens i joves a l'acadèmia va ser un consol per a ells.
Teresa va ser un gran suport a la vida del pianista i va contribuir en gran manera a la prosperitat de l'Acadèmia, organitzant cursos de Estudis literaris i declamació. Aquests cursos tenien la intenció de promoure la formació lingüística, literària i artística dels futurs músics. S'ha de tenir en compte que una bona part de l’alumnat de les acadèmies musicals de l’època era femení i en molts casos aquestes alumnes tenien en l'ensenyament del piano la seva única formació i no anaven a l'escola. Amb aquests cursos Teresa Cabarrús volia que ampliessin la seva cultura i els seus coneixements.
"A pocas mujeres pudo aplicársele con mayor veracidad y justicia el calificativo de gran dama, como a Teresa Cabarrús de Marshall, dama por su trato y espíritu, por su nobleza y ascendencia"
Article dedicat a Teresa Cabarrús amb motiu de la seva mort l'any 1948. Revista Destino.
Frank Marshall ha passat a la història com a deixeble de Granados i reconegut pianista, però sobretot com a gran pedagog, continuador del mètode d’ensenyament del seu mestre i descobridor de grans talents musicals.
És impossible anomenar tots els alumnes del mestre Marshall sense oblidar noms importants donat la ingent quantitat d'alumnes que va tenir, formant una generació de pianistes inoblidables. A mode d'exemple tenim, entre molts altres, els germans Carlos i Giocasta Corma, Sofia Puche, Jaume Padrós, Margarita Barnet, Rosario Arderiu, Josep Audenis, Rosa Margarita Sans, Oriol Bohigas, Maria Vilardell, Rosa Mª Kucharsky, Àngel Soler, Ascensión Capella, Alberto Giménez Attenelle, Júlia Albareda, Mercè Roldós, Rosa Capilla, Carlota Garriga i -entre molts d'altres- i molt especialment Rosa Sabater i Alícia de Larrocha, que han estat les intèrprets més reconegudes sorgides de l'Acadèmia Marshall.
El mètode Marshall
Deia Marshall que en la pulsació i ús dels pedals és on s'amagava el més gran secret de l'art del piano. Per això va desenvolupar un mètode de l'ús dels pedals per aconseguir que el piano cantés amb una sonoritat perfecte des de la primera nota i des de cadascun dels dits. Va dividir el seu mètode en dos tractats, que avui dia són vigents i obligatoris en gairebé tots els cursos de piano:
- Estudi pràctic dels pedals del piano, on s'aborda l'ús del pedal des d'un punt de vista més tècnic amb exercicis.
- La sonoritat del piano, que és un recull d'obres de diferents autors (Schumann, Chopin, Mendelssohn, etc.), endreçades per ordre de dificultat, en les que el mestre Marshall fa anotacions sobre la interpretació d'aquestes mitjançant l'ús del pedal, amb acurades indicacions sobre on posar el pedal de contratemps i on treure'l, a més d'altres anotacions interpretatives revisades escrupolosament.
Poc després d'esclatar la Guerra Civil, el matrimoni Marshall ha de marxar a l'exili, i és Domènec Mas i Serracant (qui des de l'Acadèmia Granados dirigeix els estudis de solfeig i teoria) qui es queda al front de l'Acadèmia, aconseguint que aquesta no aturés la seva activitat. El matrimoni Marshall s'estableix temporalment al Marroc, i manté permanentment la comunicació amb Mas i Serracant. En una d'aquestes comunicacions, Marshall rep la trista notícia de la mort de María Davalillo, professora destacada de l'Acadèmia. S'encarregava dels cursos superiors de solfeig, teoria i harmonia, i va publicar un Tractat de la teoria de la música que va arribar a ser editat fins a set vegades per la notorietat que va tenir, i també va publicar Músics cèlebres, que eren 99 biografies curtes de músics cèlebres. Ambdós llibres van ser usats a l'Acadèmia durant molts anys com a llibres de referència en teoria i en història de la música.
En acabar la Guerra Civil, l'any 1939 l'Acadèmia Marshall es trasllada al Principal del Carrer Comte de Salvatierra núm. 10, on s'hi quedarà fins l'any 2021.
En aquell pis Marshall hi fixa també la seva residència amb la seva esposa Teresa Cabarrús. Durant el període que ve a continuació s'amplia el nombre de professors, incorporant figures com la de Xavier Montsalvatge, que impartia classes d'Harmonia i composició. A l'Acadèmia coneixeria a una molt jove Alícia de Larrocha, a qui dedicaria ants més tard el seu Concierto Breve. A banda de les classes, es succeeixen les sessions de Teatre de Cambra (impulsades per Teresa), els concerts privats i les conferències. També es crea el cicle de Concerts Íntims per donar a conèixer joves talents. El mestre Marshall és conegut precisament per tenir molts deixebles considerats "nens prodigi", però ell defuig i rebutja aquest concepte pensant més en els alumnes i en la seva formació i carrera a llarg termini.
Per la sala del principal del carrer Comte Salvatierra hi passen els músics que venen a Barcelona contractats per l'Associació de Cultura Musical. Allà repassen alguns passatges i de vegades Marshall els hi presenta alguns dels deixebles més destacats. Per exemple, la soprano Victòria de los Ángeles va cantar per primer cop en públic a la Sala de l'Acadèmia.
Molts d'aquests músics que visiten l'Acadèmia deixen la seva empremta en entranyables fotografies afectuosament dedicades, algunes de les quals es poden veure actualment a l'entrada de l'Acadèmia. D'entre totes aquestes personalitats del món musical amb les que Marshall va acabar establint una relació d'amistat, trobem la figura d'Emil von Sauer. El conegut pianista -deixeble de Franz Liszt- ja havia estat en contacte amb Granados (aquest li havia dedicat els Requiebros, de l'òpera Goyescas) i havia conegut a Frank Marshall. Per això, quan el mestre li va oferir de fer un curs de classes magistrals de piano, Sauer va acceptar. Les classes es repetirien en diferents ocasions, donant peu a una relació d'amistat que va perdurar durant anys.
Junt amb Sauer, Cortot, Casals, Rodrigo, Turina, també destaca l'entranyable amistat entre Marshall i Manuel de Falla. A més d'haver participat entre el 1926 i el 1927 en els Festivals Falla que es van organitzar a Barcelona, on Marshall interpretava la part solista de l'obra Noches en los jardines de España, va comprar per a l'Acadèmia un clavecí Pleyel amb el que Falla va poder treballar (durant les seves estades a Barcelona) el seu Concert per a Clavecí.
Teresa Cabarrús mor l'any 1948, deixant al mestre Marshall sumit en una gran desolació. A partir d'aquell moment limita pràcticament la seva vida a l'activitat de l'Acadèmia i a algunes classes. Donat els seus problemes de salut respiratoris el nombre d'alumnes a qui dona classes es va reduint, i els últims anys dona algunes classes des del llit. Frank Marshall mor el 29 de maig de 1959, a l'edat de 75 anys.
"Quan el divendres de la setmana passada per la nit, en el decurs de l'últim concert de primavera de l'Orquestra Municipal de Barcelona, es va guardar un minut de silenci -fet insòlit- a la memòria del gran músic que acabava de morir hores abans, tot el Palau de la Música Catalana ple fins dalt va tremolar de l'emoció. La pèrdua de Frank Marshall representa un cop molt fort pel món musical barceloní, i el públic -el gran públic, sensible i conscient- ho sabia. Amb la mort del Mestre Marshall desapareix no només un músic excepcional, sinó un gran pedagog, un concertista de fama universal, i per sobre de tot, un gran senyor de la civilitat, un aristòcrata de l'esperit".
Dice el Maestro Frank Marshall...
"Ante todo mi Academia. En ella he puesto mis actividades principales y mis constantes entusiasmos. De ella creo salen excelentes concertistat y profesores y sino un público comprensivo y culto que llenará el día de mañana las salas de los conciertos. Este año, además de las enseñanzas acostumbradas, pienso hacer dar por eminentes conferenciantes de nuestra ciudad, y alguno que otro extranjero, una serie de conferencias musicales, el objetivo de las cuales es iniciar más y dar más vastos horizontes a los estudiantes del divino arte. (...). Estos son mis planes por ahora y repito como antes: mi Academia ante todo." FRANK MARSHALL
REGLAMENT ACADEMIA MARSHALL. 1935.
